divendres, 14 de gener del 2011

És Catalunya un país impossible?

El primer que cal dir d'aquesta obra, que va obtenir el XX Premi Carles Rahola d'assaig, és que no es tracta pas d'un assaig convencional, perquè recorre a la ficció per a fer-nos arribar el món del periodisme català d'abans de la guerra amb l'aproximació a tres figures poc conegudes: Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid. 

El llibre, que porta com a subtítol Tres periodistes oblidats i l'espectre d'Eugeni Xammar, també pot ser llegit en clau personal de l'autor mateix, com una segona part de Ganivetades suïsses, llibre autobiogràfic i sovint hilarant que explica el tomb vital de Torra després d'abandonar la seva activitat professional en una multinacional d'assegurances per a emprendre la biografia d'Eugeni Xammar. 

La sort del nostre periodisme republicà: culte, modern, cosmopolita i catalanista, és indissociable a la del país sencer. Per això, els tres periodistes que l'autor fa reviure, com Xammar, Just Cabot i tants d'altres pateixen el mateix trencament que va experimentar Catalunya, país que Torra qualifica d'impossible. Nosaltres no volem semblar il·lusos dient que aquest projecte de Catalunya ha estat impossible fins ara, però només fins ara.

Pere Torra

  • Publicat a La Veu, núm. 1, gener de 2011.
  • Quim Torra, Viatge involuntari a la Catalunya impossible, Proa, Barcelona, 2010.

dimarts, 11 de gener del 2011

Pere el Gran: Quan Catalunya era un Estat i tenia reis propis

El professor Cingolani emprèn amb ambició la biografia d'un dels reis catalans de quan teníem un estat i, a més, guanyàvem les batalles ni més ni menys que als francesos. Que érem allò més semblant a un estat en plena Edat Mitjana ho avala Pierre Vilar, a qui el prologuista cita molt oportunament. 

Cingolani incorpora nova informació i resultats de la recerca recent i alhora aconsegueix un llibre accessible al lector no especialitzat. L'autor revisa la figura del conqueridor de Sicília, que presenta amb més capacitat político-militar, visió estratègica i habilitat diplomàtica que la imatge paternalista de líder magnànim i providencial, com se l'havia considerat fins ara. Certa percepció popular ha preferit el seu pare, Jaume I, però aquesta obra ens fa veure el rei Pere més dotat políticament i conscient de la necessitat d’esmenar l’error patern de dividir el territori. 
Llibres com aquest són necessaris, atès que l'anàlisi de la pròpia història ens acosta a allò que es fa en tot país normal.

Pere Torra

  • Publicat a La Veu, núm. 1, gener de 2011.
  • Stefano Maria Cingolani, Pere el Gran. Vida, actes i paraula, Base, Barcelona, 2010.