dimarts, 16 de maig del 2017

Una literatura com les altres

Els estudis que aplega el recull abasten les primeres quatre dècades del segle passat i es caracteritzen per una gran diversitat d’autors i de gèneres. De Dalí a Pla passant per Foix, Rodoreda, Trabal o Sagarra, i encara —més enllà de la nostra cultura— els autors afronord-americans i la poesia anglesa de la Primera Guerra Mundial, Bontempelli, entre molts altres; tota aquesta diversitat és estudiada fent servir la ironia com a eix vertebrador, fins al punt d’arribar a convertir-la “gairebé en sinònim de literarietat”, com els editors mateixos afirmen al pròleg.

Ja fa uns quants anys nombrosos especialistes, encapçalats per un grup investigador constituït inicialment a la Universitat de València, han incorporat entre nosaltres la ironia com a perspectiva d’anàlisi crítica present en altres literatures. En fou una fita destacada el monogràfic de la revista Caplletra de 2006, que ha tingut continuïtat en una productiva recerca del mateix grup, un congrés internacional i uns quants llibres col·lectius, d’entre els quals el que comentem aquí mostra la maduresa d’una dècada d’activitat.

És impossible comentar totes les contribucions, per la qual cosa em referiré sols a un text de cada un dels quatre blocs del volum.

Dins el bloc dedicat a literatura no catalana, l’article de Pere Ballart, destacat teòric de la ironia, reivindica molt oportunament la literatura dels anys trenta per mitjà de Čapek, Nàbokov i Brecht, els quals es refugien en la ironia com a darrer “aixopluc de la raó”. Provocativament, Ballart compara la manca de fiabilitat del narrador de Nàbokov amb el contemporani principi d’indeterminació de Heisenberg, per concloure que la ironia literària pot tenir múltiples usos, tal com exempliquen els textos dels tres autors analitzats.

En segon lloc, dins el bloc que acull els tres grans moviments del primer terç de segle —Modernisme, Noucentisme i avantguardes—, Ferran Carbó —seguint Genette— revela la ironia hipertextual que descobreix entre uns poemes de Carner i Salvat-Papasseït.

Pel que fa a la literatura dels anys vint i trenta, Josep Pla —significativament— és l’autor més estudiat al recull. En un dels treballs, Eberhard Geisler, que desenvolupa la suggerent imatge de la iridescència de la ironia planiana, recorda que, segons Pla, la sàtira de Carner —un altre cop— vol “desinflar el bufanúvols” i conclou que “la ironia de Pla cerca el mateix desinflament”.

Finalment, a tall de conclusió, el darrer article —signat per tot el grup investigador— destaca la importància de la ironia ja que, aplegant autors amb poètiques oposades, en permet la comparació i en revela afinitats o contrasts. Aquest enfocament il·lumina les relacions entre moviments estètics successius i remarca les connexions —d’afinitat o d’oposició— entre autors sovint vistos isoladament entre si. Per això, Oliver o Trabal resulten més pròxims a Ors i Carner. Fins i tot els modernistes —més enllà de Rusiñol—, fan un ús notable de la ironia, si bé diferent del dels noucentistes, sense fer-ne estendard ni emprendre’n cap defensa teòrica explícita.

En definitiva, els articles del recull contribueixen a fer llegir millor i a enquadrar més adequadament obres i autors del nostre sistema literari. Encara que el títol resulti excessiu pel que fa al tractament d’altres literatures més enllà de la catalana; certament, hom constata que el recurs a la ironia, característic de la Modernitat, és tan fructífer en les nostres lletres com en les de qualsevol cultura occidental. Al capdavall, tot i les dificultats i les agressions que ha rebut —i encara rep— la nostra cultura i, en particular, la nostra llengua, la conclusió dels impulsors de l’edició posa de manifest que la catalana és una literatura com les altres. En tot cas, la lluita per la normalitat de la nostra cultura continua.

Pere Torra
  • Publicat a Caràcters és una revista de llibres, núm. 78, 2017, pàg. 45.
  • F. Carbó, C. Gregori i R. X. Rosselló (eds.), La ironia en les literatures occidentals des de l'inici de segle fins a 1939, PAM, Barcelona, 2016, 551 pàgs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada