“Suposo que la literatura deu ser un substitutiu de la vida”, afirma Hèlios, el protagonista de la novel·la Lola i els peixos morts, una autoficció que Baltasar Porcel va publicar el 1994. L’afirmació és aplicable a l’escriptor mateix, que no tan sols és exemple d’autor que viu per a l’escriptura i de l’escriptura, sinó que explota a fons les seves vivències personals i els seus orígens familiars com a material de base de les seves obres, incloent les de ficció. Aquesta identificació afavoreix “fer visible” la seva obra en una exposició, propòsit de la que es presenta aquest inici del 2016 al Palau Robert de Barcelona, que, a més, ha generat el llibre que comento.
Porcel viu per a l’escriptura i de l’escriptura i explota a fons les seves vivències personals i els seus orígens familiars com a material de base de les seves obres
El llibre presenta una estructura ternària que es posa de manifest des del títol mateix: Mallorca, Barcelona, el món. Aquesta tríada es repeteix en la distribució del contingut en tres grans blocs: «El mite d’Andratx», «Notícies del món» i «El desordre global»; i encara es torna a reproduir en un sintètic apartat final, titulat «Porcel essencial», dividit també en tres apartats: «El món de Mallorca», «El periodisme» i «La mirada contemporània».
La part més extensa, dedicada a Andratx, tracta l’indret minuciosament com a territori geogràfic i com a espai mític i literari
Inevitablement, la part dedicada a Andratx és la més extensa i ocupa mig llibre. Tracta l’indret minuciosament tant com a territori geogràfic com també com a espai mític i literari. L’anomenat “mite d’Andratx”, identificat per la crítica des dels anys 60, constitueix un exemple destacat dins la nostra tradició al costat de mites com el de Bearn (Villalonga), Sinera (Espriu) o Mequinensa (Moncada).
Una visceralitat, clarament irracional, empeny Porcel a aixecar la veu públicament contra “el desordre global” del món contemporani
Aquest plantejament ternari és pràctic tant per confegir el llibre com per organitzar els espais expositius corresponents. Ara bé, no se li ha d’atribuir un caràcter progressiu, de petit a gran, de local a universal (de Mallorca, a Barcelona i al món). No és tan simple com això. De fet, en Porcel tot és més barrejat, més unitari del que sembla. A Cavalls cap a la fosca, una de les obres emblemàtiques del mite d’Andratx, en evocar des de París un indret de la localitat, el protagonista s’adona que “una sobtada munió d’arrels m’estira cap allí, com si volgués arrossegar-me: voldria tornar a submergir-me, encara que només fos per una estona, en aquella formidable conjunció d’elements… És una crida que té poc a veure amb la meva consciència, i molt amb la visceralitat que m’ha fet, que em sosté”. Així, doncs, aquesta visceralitat, clarament irracional, és el mateix que empeny Porcel, el periodista veterà, a aixecar la veu públicament contra “el desordre global” del món contemporani i potser per expressar cert enyorament del món ancestral.
L’aparell gràfic del llibre, d’importància decisiva en una obra d’aquesta mena, és exquisit i exhaustiu. A més de retrats de llocs i persones, que inclou remarcables fotografies de Toni Catany, moltes il·lustracions del llibre corresponen a imatges de les peces exposades. Fins i tot les guardes del llibre contenen fotografies ben encertades: l’anterior, una terra eixarreïda, amb esquerdes, sobre la qual hi ha uns ametllons i algun caragolí; la guarda posterior retrata la biblioteca de Porcel, que revela el seu rigor de documentació i l’ampli abast dels seus interessos.
Julià Guillamon ofereix un tast massa petit dels dietaris de Porcel, molt interessants i plens d’informació sobre el seu procés creatiu
A la introducció, Julià Guillamon ofereix un petit tast dels dietaris de Porcel. Petitíssim. Són molt interessants i plens d’informació sobre el seu procés creatiu. Potser l’exposició i el llibre peca d’excés en l’exhibició d’objectes personals. En canvi, s’hi troba a faltar una anàlisi més completa dels dietaris i de tot el material dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En qualsevol cas, cal celebrar que, als sis anys de la mort d’un escriptor important, es dediqui una exposició i un llibre a la seva trajectòria. Guillamon descriu el projecte com un viatge d’anada i tornada. Anant a la literatura de Baltasar Porcel tornem a la seva vida i viceversa. A mi, m’ha empès a tornar a llegir-lo.
Pere Torra
- Publicat a Caràcters, revista de llibres. Segona època, Núm. 74 (Hivern 2016), p. 37.
- Julià Guillamon (ed.), Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món, Galàxia Gutenberg, 2015, 192 pàgs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada