dilluns, 18 de desembre del 2017

Enllestint l’any Bertrana com cal

No podíem acabar les ressenyes d’aquest any sense dedicar-ne una a alguna obra de Prudenci Bertrana, a qui —conjuntament amb la seva filla, Aurora— ha estat dedicat el 2017. Precisament, durant aquest any, edicions de la ela geminada ha publicat una nova edició de la narració Josafat, edició que constitueix tot un esdeveniment per a les nostres lletres. 

La petita editorial gironina, que està publicant l’obra completa de Bertrana, no tan sols ofereix al públic una pulcra edició amb un text fiable i posat al dia, sinó que incorpora, a més, unes interessantíssimes il·lustracions d’Alfred Kubin. Es tracta d’uns dibuixos a una sola tinta procedents d’una curiosa traducció alemanya del clàssic català publicada el 1918. Amb el llibre, podem gaudir d’unes imatges expressionistes que emfatitzen la sordidesa claustrofòbica de l’ambient on es desenvolupa l’acció. Kubin recorre a uns traços redundants, dinàmics, excessius, capaços de destacar la foscor i les ombres i alhora de mostrar el moviment. Tot i el seu centenar d’anys, aquestes il·lustracions presenten una gran modernitat.

L'edició inclou unes il·lustracions d’Alfred Kubin, dibuixos a una sola tinta procedents d’una curiosa traducció alemanya publicada el 1918

El professor Xavier Pla, curador de l’edició i autor de la introducció, justifica els criteris de restitució del text, després de repassar l’evolució de les diverses edicions que ha tingut l’obra. És important tenir accés a la llengua d’un autor com Bertrana, que sovint desborda el lèxic normatiu com en el fragment següent: “En Josafat, mossegant l’aire, caigué junt amb el vençut i, sobre d’ell, ruiecant de follia, seguí pataquejant-li la nafra amb precisió d’hàbil llenyater. Ah, púrria descreguda, gitada de l’infern!” (p. 42) El lector ha de saber que, segons el DCVB, un ruiec és un “crit estrident, com el dels conills, dels porcs en matar-los, d'un home espantat.”

Bertrana descriu Josafat com un ésser de naturalesa animal, que experimenta les sensacions d’una bèstia

L’actualitat i l’interès de Josafat deriva, sobretot, de la potència literària del seu protagonista, el qual forma part de l’elenc de personatges que deixen petjada en un corpus literari. Salvant totes les distàncies, podríem equiparar Josafat, pel que fa al seu pes literari, a d’altres personatges que han marcat la nostra tradició: Blanquerna, Tirant lo blanc, Manelic, el comte Arnau, Laia, la Colometa, etc. Bertrana descriu Josafat com un ésser de naturalesa animal, que experimenta les sensacions d’una bèstia: “En Josafat, alta la llumenera, vegé brandar els costats impurs de la bagassa, i una ira de lleó que ensuma la femella a través d’una reixa l’arborà.” (p. 61) Si Josafat és una bèstia, també ho és Fineta, la seva necessària companya, si bé d’un tipus diferent:
Anava arreglant-se, remeiant el desordre produït per la fúria simiesca d’en Josafat, preparant-se per sortir i tornar a son hostatge. Mentres, s’assegué en la caixa del banc d’església, i s’aquietà com una hiena farta de carnassa, emperesida per la digestió lenta de son macàbric festí. (p. 84)
De fet, el personatge de la Fineta també és molt remarcable i no cal veure-la com un mer contrapunt femení a Josafat, sinó que té entitat pròpia. Per exemple, la seva concepció de l’avorriment és ben peculiar:
Senyors que, com deia la Fineta, «enrabiaven» per lo pansits i tristos; no sabien emborratxar-se, ni rompre miralls, ni pegar a les dones. Ella, des de que hi era, no havia rebut ni una sola plantofada…; se moria de fàstic. (p. 62)
L’altre element que destaca en aquesta novel·la és l’únic escenari on es desenvolupa tota la seva acció: els espais interiors d’una enorme catedral que la crítica ha identificat amb la de Girona. Les ombres, els sorolls, els corrents d’aire de la baluerna eclesial completen un escenari que, en certa mesura, contribueix a generar les interaccions dels personatges.

Prudenci Bertrana fou empresonat a principis del segle XX per un article que resultava ofensiu per als militars espanyols

Finalment, cal recordar que Prudenci Bertrana fou empresonat a principis del segle XX per un article que resultava ofensiu per als militars espanyols, que havia aparegut a Ciudadanía, revista que l’escriptor dirigia. Avui, en ple segle XXI, encara continuem tenint presos polítics. La millor manera de cloure l’any Bertrana seria que ells recuperessin la llibertat per poder assaborir Josafat, amb la tranquil·litat necessària, en aquesta edició impecable, com un gran clàssic de les nostres lletres que encara ens commou.

Pere Torra
  • Publicat a La Veu, núm. 73, desembre de 2017.
  • Prudenci Bertrana. Josafat. Girona, edicions de la ela geminada, 2017.