divendres, 20 de setembre de 2019

On és l'Estel·la? On és la llibertat?

En condicions normals, si jo em disposés a escriure una ressenya d'un llibre de l'editorial Comanegra, els podria parlar d'una edició molt interessant de Pedra de toc, que aplega els dos llibres publicats al seu moment per separat, amb el qual allargassaríem l'any dedicat a Maria Aurèlia Capmany. O bé potser, ja que parlem d'anys commemoratius, tractaria sobre Brossa: escamotejador i burleta, un llibre a càrrec d'Arnau Puig, que recupera l'esperit plenament brossià, més enllà d'explicar detalls biogràfics del poeta i dramaturg. També seria possible que m'ocupés del darrer lliurament de la col·lecció "Matar el Monstre", sobre la qual ja he tractat en altres ocasions, que presenta Angèlica i Rafel, una interessant novel·la de Miquel de Palol, que, amb el que porto llegit, no fa concessions als seus lectors. Molta feina per fer....

Ara bé, no cal que els digui que, a Catalunya, no estem en condicions normals i, un d'aquests dies de final de setembre, Joan Sala, l'editor de Comanegra i eficaç organitzador de la Setmana del Llibre en Català, ha d'anar al jutjat. Hi ha d'anar perquè uns sindicats de la policia espanyola estan empipats amb un llibre que ha publicat. Per un llibre! No creguin pas ara que, a la policia, li ha agafat una fal·lera per la lectura. Des de quan llegeixen aquesta gent? De fet, el llibre en qüestió és profusament il·lustrat i no té gaire text. El llibre té com a títol, On és l'Estel·la?, i el seu autor és l'experimentat il·lustrador i dibuixant Toni Galmés.

El llibre acaba constituint un repàs complet, visual i amè de la nostra història recent i remet a coses que han passat efectivament

On és l'Estel·la? segueix la línia de la popularíssima sèrie de còmic Where is Wally? (On és Wally?) de l'anglès Martin Handford, que va aparèixer a finals dels anys 80. En aquests llibres, un personatge singular i identificable, sigui Wally o l'Estel·la, es troba en diferents indrets on hi ha moltes persones i elements. El lector té la feina i la diversió de localitzar-lo i trobar també altres personatges i accions per les il·lustracions. Quin problema podria tenir la policia espanyola amb un llibre així? Doncs, resulta que els escenaris per on es mou l'Estel·la són la Catalunya d'abans, durant i després del primer d'octubre del 2017, quan va tenir lloc el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Hi surt tot: els escorcolls d'impremtes a la recerca de paperetes i urnes que ni la policia espanyola ni la guàrdia civil no van ser capaços de trobar; les manifestacions de l'Onze de setembre; l'entrada de guàrdies civils als edificis de la Generalitat i l'intent d'escorcoll sense ordre judicial a la seu de la CUP el 20 de setembre; la nit del 30 setembre que molta gent va passar a les escoles per defensar els col·legis electorals; la jornada del referèndum amb tot els esdeveniments que s'hi van viure (incloent agressions de policies, trets a l'ull d'un ciutadà, etc); el vaixell amb ninots dels Looney tunes (conegut com el "Piolín") atracat al port de Barcelona, on es van allotjar part dels 6.000 policies que van ser enviats a reprimir la població que volia votar; l'aturada de país del 3 d'octubre; la proclamació d'independència al Parlament i l'aplicació del 155; la manifestació a Brussel·les del 7 de desembre de 2017; un dia d'estiu del 2018, amb molt moviment "groc". El llibre es clou amb una il·lustració divertidíssima de l'1 d'octubre de l'any 3017, una petita distopia plena de detalls estrambòtics i imaginatius.

El llibre reflecteix la veritat que més cou als del 155: el primer d'octubre vam votar i vam guanyar

En conseqüència, el llibre acaba constituint un repàs complet, visual i amè de la nostra història recent i remet a coses que han passat efectivament, barrejades amb elements de fantasia d'acord amb el que caracteritza aquest gènere. Potser als sindicats policials espanyols i als fanàtics aplicadors del 155 no els agrada veure ben dibuixat el que va passar, però els fets són tossuts. Els agents de la policia espanyola i la guàrdia civil van fer un ridícul enorme perseguint urnes i van pegar gent indefensa que tan sols volia votar, cosa que alguns jutjats encara estan investigant; el ministeri de l'Interior va ser la riota del país allotjant policies al vaixell Piolín i intentant tapar els dibuixos del gat Silvestre, el coiot, el dimoni de Tasmània; i, sobretot, el llibre reflecteix la veritat que més cou als del 155: el primer d'octubre vam votar i vam guanyar.

Al Regne d'Espanya, si ets català, hi ha una hipertròfia del dret penal

El que és més greu de tot plegat no és pas que no agradi el llibre a uns sindicats de la policia espanyola, sinó que un jutge, en lloc de fer prevaldre la llibertat d'expressió, citi l'editor. En un país democràtic, normalment es va al jutjat per coses civils: herències, divorcis, lloguers... Al Regne d'Espanya, si ets català, en canvi, hi ha una hipertròfia del dret penal. El títol del llibre és una interrogació: On és l'Estel·la? Davant aquesta absurda ofensiva judicial, sorgeixen noves interrogacions: On és la democràcia? On és la llibertat?

Pere Torra
  • Publicat a La Veu, núm. 92, stembre de 2019.
  • Toni Galmés, On és l'Estel·la?, Barcelona: Comanegra, 2018.