dimecres, 6 de setembre del 2017

Llegir Austen, dos segles després

Aquest any es commemora el segon centenari de la mort de l’escriptora anglesa Jane Austen, que va desaparèixer el 1817 quan tenia tan sols 42 anys. Pot ser un bon motiu per emprendre la lectura d’alguna de les seves obres (mitja dotzena de novel·les, a part de cartes i alguna altra cosa). Nosaltres, gent del segle XXI, no hem de llegir textos de principis del segle XIX per raons merament històriques, sinó sobretot per accedir a la inspiració creativa que conserven les grans obres clàssiques. És el cas d’Austen, qui de vegades ha estat comparada amb Shakespeare, sense que això resulti hiperbòlic.

Enginy, habilitat narrativa, penetració psicològica, diàlegs finíssims, excel·lent construcció de personatges, humor, ironia, entre altres elements és el que podem trobar en els llibres de l’autora anglesa. No estic segur que les adaptacions televisives i cinematogràfiques d’aquests llibres, per ben fetes que siguin, facin justícia al mestratge literari d’Austen. El llenguatge audiovisual imposa unes constriccions que no poden recollir la subtilesa de la prosa literària austeniana. Encara que en coneguin les pel·lícules, no deixin de llegir els llibres


Els recomano Emma, una novel·la bastant extensa, la darrera traduïda en la nostra llengua força recentment a càrrec d’Alba Dedeu, que fa un parell d’anys fou publicada per part de la imprescindible i rigorosa editorial Adesiara. Aquesta novel·la desgrana uns quants episodis de la vida d’Emma Woodhouse, una noia que viu molt confortablement amb el pare —un personatge hipocondríac, les dèries del qual generen situacions de gran hilaritat— en una comunitat rural anglesa. La protagonista està decidida a cercar parelles als altres sense que pensi a aparellar-se ella mateixa. Emma, una persona de remarcable intel·ligència i molt autosuficient que, fins i tot, pot resultar antipàtica al lector amb afirmacions com la següent:


—(...) Un jove granger, sigui a cavall o a peu, és la mena persona que menys pot cridar-me l'atenció. Els grangers independents són precisament la classe de persones amb les quals sento que no puc tenir res a veure. (p. 35)


Cal destacar la relació amb l’important personatge de Harriet Smith, una amiga d’Emma, molt indecisa, que rep els seus consells durant tota la novel·la, si bé, acabarà per triar l’opció no volguda per la seva mentora. De fet, la història de la protagonista és la de successius errors d’algú que no s’adona de si mateix. En canvi, el lector, de forma progressiva, sí que se’n va adonant. Precisament, l’habilitat de la novel·lista consisteix a mostrar-nos tot això per mitjà de l’acció i dels diàlegs entre els personatges, sense revelar-ho de forma expressa. L’obra també es pot llegir, doncs, com una novel·la de formació o de descoberta d’un mateix, ja que al començament de tot d’Emma sabem que “havia viscut gairebé vint-i-un anys al món amb ben poques coses que l’angoixessin o la irritessin.” (p. 5). Durant els 55 capítols del llibre, la protagonista tindrà ocasió d’evolucionar i adquirir, a base de desconcerts i disgustos, l’experiència que no té i que potser no s’adonava que li calia.


Si abans he esmentat la comparació amb Shakespeare, en Austen també localitzem frases de to lapidari amb la capacitat de penetrar en l’ànima humana de les de l’estil que caracteritzen el dramaturg. Per exemple, en parlar de les persones insistentment optimistes:


Perquè, encara que les persones optimistes sempre esperen més bé del que es realitza, no sempre ho paguen amb un desànim proporcional a les seves esperances. Aviat volen per damunt el fracàs actual i comencen a tenir esperances altra vegada. (179).
 
Passin per alt l’aparent nimietat dels conflictes que es viuen en aquesta petita comunitat, des d’un punt de vista del segle XXI. No cerquin esdeveniments en indrets exòtics i llunyans ni grans aventures o proeses dels personatges (tan sols hi ha una excursió al camp a un indret a poques milles). Curiosament, un autor de novel·la històrica com Walter Scott, contemporani de l’escriptora, apreciava molt l’obra de Jane Austen, tot i estar-ne molt lluny estèticament. En canvi, mirin de descobrir la intriga i el misteri d’alguns personatges -que també n’hi ha i està molt ben ocult-, assaboreixin l’acurada presentació de les seves interaccions i gaudeixin amb les evolucions d’aquestes quatre o cinc famílies de classe benestant, amb les seves enveges i rivalitats, l’obsessió pels diners o per la salut, les seves grandeses i misèries, les seves dèries i estratègies matrimonials, etc. Hi trobaran el complex batec que caracteritza les relacions humanes de les societats de totes les èpoques com tan sols ho pot mostrar la literatura.

Pere Torra
  • Jane Austen. Emma. Traducció d’Alba Dedeu, Barcelona: Adesiara, 2014.
  • Publicat a La Veu núm. 70, setembre de 2017.