Com explica Miquel Berga, que n’ha estat curador i traductor, el llibre “comença amb la descoberta del paradís blau que acaba amb la tràgica fugida d’un paradís perdut”. Les vicissituds de l’hotel i els seus propietaris transcorren en paral·lel a la trista història del nostre país en el període que va del 6 d’octubre de 1934 -amb la proclamació de l’Estat català per Companys i l’empresonament de tot el Govern- fins al final de la guerra civil i l’inici de l’exili.
La primera part és lluminosa i divertida i conté la il·lusió del projecte de construcció de l’hotel, el xoc cultural d’uns britànics amb la població d’un petit poble mariner, la vida dels primers turistes de la Costa Brava i de la colònia d’artistes i intel·lectuals que es van trobar a Tossa, etc. La segona part canvia de to al compàs dels esdeveniments dels quals els Johnstone no es desentenen, sinó que col·laboren amb la Generalitat republicana i acaben acollint una colla de nens refugiats camí de l’exili.
Amb ironia, el professor Berga, un dels nostres màxims especialistes en George Orwell, expressa que el fet que aquest llibre “hagi tardat més de setanta anys a ser publicat projecta una curiosa llum sobre la història cultural d’aquest país”. Sense voler esmenar-lo, a nosaltres no ens sembla gens curiós si tenim en compte la nostra evolució històrica i la subordinació en què encara es troba el nostre país.
Pere Torra
- Publicat a La Veu, núm. 8, octubre de 2011.
- Nancy Johnstone, Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939), traducció de Miquel Berga, Barcelona, Tusquets, 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada