divendres, 26 d’octubre de 2018

Puigdemont proposa Catalunya com el revulsiu democràtic que necessita Europa

En el seu darrer llibre, La crisi catalana, el president Carles Puigdemont s’adreça a Europa i, especialment, als ciutadans europeus per desbordar els dirigents europeus que conceben la Unió Europea com un club d’estats de pa sucat amb oli. Aquests mateixos dirigents, que vetllen més pels interessos de l’statu quo que no pas els de la ciutadania, són els que van mirar cap a un altre costat i van deixar sols els ciutadans de Catalunya davant de la violenta i desmesurada repressió policial espanyola. A més, pel que sembla, alguns van mentir al nostre president sobre les possibilitats reals d’algun acord.

Cal dir que el llibre de Carles Puigdemont no és escrit ben bé per ell mateix, sinó a partir d’una sèrie d’entrevistes amb Olivier Mouton, un periodista belga.


Cercar una solució a la revolta catalana pot esdevenir l’oportunitat per emprendre la reforma, en termes democràtics, que necessita la UE

La introducció, signada per Puigdemont, defineix la tesi central del llibre: cercar una solució a la revolta catalana (jo prefereixo aquest terme en lloc de crisi) pot esdevenir l’oportunitat per emprendre la reforma, en termes democràtics, que necessita la Unió Europea. Probablement, aquesta tesi serà considerada massa optimista, però té aquell to agosarat, visionari, innovador de què tant està mancada la política, especialment a Europa occidental. Mentre els estaments oficials europeus estan entrescats discutint amb els britànics sobre el Brèxit i brandant el fantasma de la immigració com un drama insuperable, hi ha un líder perseguit per les seves idees polítiques al seu Estat, membre de la UE, que planteja una regeneració democràtica radical d’Europa. En paraules del president Puigdemont “No volem deslligar el nostre destí del d’Europa; no volem renunciar a posar la revolució catalana, pacífica i pacifista, i la seva radicalitat democràtica, al servei del debat per millorar Europa.” No és poca cosa. Algú proposa alguna cosa millor per a Europa?


“Ara com ara Catalunya és l’única comunitat autònoma que es regeix per una llei que no ha estat votada en referèndum per la població.”

El llibre revela el seu origen oral i es llegeix amb molta facilitat, tot i que és un text curull de propostes i idees. Conté frases carregades de sentit comú com la següent: “Ara com ara Catalunya és l’única comunitat autònoma que es regeix per una llei que no ha estat votada en referèndum per la població.” Algunes vegades, hi ha alguna reiteració, que deriva de l’espontaneïtat de la llengua oral, però està ben endreçat en dotze capítols, de dimensió variable i continguts diversos. Posa un èmfasi especial en la tecnologia posada al servei de la democratització: “El desenvolupament dels nous mitjans a través de les noves tecnologies permet que la democràcia triomfi. A Catalunya, si haguéssim depès només dels mitjans tradicionals, el moviment ciutadà dels últims anys no hauria existit.”


La seva idea de l’Europa dels ciutadans (no pas dels estats ni tampoc de les regions) pot ser agosarada, però alhora està impregnada de pragmatisme


Així mateix, es tracta d’una obra molt rica en idees d’enfortiment democràtic bottom-up (de baix a dalt); planteja evolucionar del carnet d’identitat a la identitat digital; proposa noves formes de producció i distribució de l’energia deslligades dels interessos de les gran empreses energètiques protegides per l’Estat espanyol (en els seus consells directius hi van a parar directius del PP i el PSOE, com ara l’expresident Felipe González); suggereix la construcció d’una moneda virtual paritària amb l’euro, transparent i que estalviaria costos d’intermediaris financers; etc.

El nostre president a l’exili mereix alguna atenció, com també la mereixem la gent d’aquest petit territori


Paradoxalment, l’enfocament europeu del president Puigdemont engrandeix la perspectiva i n’augmenta l’ambició, però no fa el problema més gros. La seva idea de l’Europa dels ciutadans (no pas dels estats ni tampoc de les regions), amb certa geometria variable segons cada territori i el respecte a unes lleis bàsiques europees, pot ser agosarada, però alhora està impregnada de pragmatisme. Podem atribuir aquestes mateixes característiques a la mediació externa que ell proposa per resoldre el problema en els capítols finals:
“Sí, hi podria haver una mediació europea, en aquesta crisi. Seria una oportunitat de fer les coses d’una altra manera, de demostrar quins valors defensa. Nosaltres no demanem que reconegui la independència. Però si la Unió Europea vol anar donant lliçons de moral per tot el mon, haurà de començar per casa seva.”
Al capdavall, els catalans estem acostumats a fer coses dificilíssimes i hem estat capaços d’organitzar de manera continuada durant 8 anys, les manifestacions massives i pacífiques més nombroses de tot el continent. Crec que el nostre intrèpid president a l’exili mereix alguna atenció, com també la mereixem la gent d’aquest petit territori banyat per les aigües del Mediterrani occidental. No els revelaré les últimes frases del llibre, però els asseguro que, en llegir-les, m’ha vingut pell de gallina. No som davant d’un llibre convencional d’un polític qualsevol, sinó davant d’un interessant recull d’unes reflexions intel·ligents d’un home públic disposat al compromís insubornable amb el seu país i la seva gent.


Pere Torra

  • Carles Puigdemont, La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa, Traducció d’Imma Falcó, Barcelona: La Campana, 2018.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada