dimarts, 6 de setembre de 2011

La comoditat de viatjar en català

Essencial. Col·lecció de guies de viatge en català, Cossetània edicions, 2010-2011.

El filòsof català Francesc Pujols afirmava que arribarà un dia que els catalans, quan anem pel món, ho tindrem tot pagat. Lamentablement aquest dia encara no ha arribat. De fet, deu ser força lluny perquè, a l’hora de viatjar, més aviat trobem dificultats i cap facilitat especial derivada del fet d’haver nascut on hem nascut i parlar la llengua que parlem.

Aquest mateix mes d’agost, per exemple, amb uns amics, miràvem d’accedir al Museu del Louvre de París sense ocultar la nostra identitat i la cosa no té res a veure amb el “tot pagat”. El taquiller del museu amablement ens demanà la nostra nacionalitat i nosaltres, amb naturalitat, li vam respondre que era la catalana. A partir d’aquí, la seva expressió facial va canviar cap a una displicència burleta -potser pròpia de qui té una suprema raó d’Estat- i, adreçant-se a nosaltres en un espanyol ben correcte, ens va anotar a l’estadística com a “espanyols”; a continuació ens va oferir un llibre amb informació sobre el Museu i li demanem si en té una versió en català. Davant d’aquesta petició, gairebé esclafí en riallades i insistí a oferir-nos-en la versió espanyola, cosa que vam rebutjar amb elegància i alhora amb fermesa mentre preníem l'original francesa.

Aquesta introducció serveix per a saludar l’aparició d’una excel·lent col·lecció de guies turístiques en català que Cossetània edicions ha començat a publicar des del maig de l’any passat. Fins ara han aparegut les dedicades a París; Roma; Nova York; Londres; Escòcia i la darrera correspon a Florència i la Toscana, que ens consta com un dels títols d’èxit de l’editorial. Són unes guies molt ben editades, adequadament il·lustrades, plenes d’informació verament útil i puc certificar que caben a la butxaca de darrera d’uns pantalons texans. Cal destacar especialment el baix preu de 12,50 euros. Es tracta d’una producció de l’Automobile Association britànica, que Cossetània presenta en acurades traduccions. A més, tal com pretenen, garanteixen la possibilitat d’acostar-se a l’essència d’aquestes destinacions turístiques, si és que existeix i es pot capturar l’essència de llocs com París, Roma o Nova York.

En definitiva, potser encara trigui a arribar el “tot pagat”, i potser haurem de continuar desafiant la insolència imperial dels dependents de taquilles de museus i tota mena d’establiments; però almenys, per a viatjar a alguns dels llocs més trepitjats del planeta, ho podrem fer amb l’ajut d’unes guies que ens parlen en la nostra llengua amb la comoditat que això comporta. Podrem fer-ho tot evitant la fila que feia un senyor de Valladolid d’aspecte monolingüe, que, pobret, en baixar nosaltres de la torre Eiffel, ens demanà si parlàvem espanyol i, si era així, li podíem indicar com s’hi pujava i, sobretot, si l’accés per cada un dels seus quatre pilars conduïa a llocs diferents a dalt o havia de pujar i baixar quatre vegades per a tenir-ne la visió completa.
 
Pere Torra
 
(Publicat a La Veu, núm. 7, setembre de 2011)
 

Cap comentari:

Publica un comentari