dilluns, 7 de setembre de 2020

Per una anàlisi formal del llibre de Puigdemont-Xirgo

Aquest mes d'agost he llegit  M'explico. De la investidura a l'exili, de Carles Puigdemont. L'he llegit amb calma i amb molta atenció, tal com demana el seu autor principal. Com que tots els comentaris que he vist estan centrats en aspectes de contingut, em proposo comentar-ne la forma. Precisament, des d'aquest punt de vista, és un llibre de gran interès i força innovador dins del grup dels llibres polítics.

El llibre "també" és de Xevi Xirgo, primera persona de la narració, cosa que, en ocasions, resulta incongruent

En primer lloc, cal advertir que el llibre "també" és de Xevi Xirgo, ja que, de fet, és ell la primera persona de la narració i, en conseqüència, qui parla del president legítim en tercera persona. Això genera alguns desequilibris i, en ocasions, resulta incongruent. Hi ha massa artifici quan el narrador expressa, per exemple, allò que pensa el president de matinada, mentre es regira entre els llençols del llit a la Casa dels Canonges (certament, les pressions, atacs i persecucions que ha viscut Puigdemont justifiquen plenament episodis de mal dormir). De fet, un títol més adequat podria ser “Explicant Carles Puigdemont”, ja que la primera persona del text (Xirgo) no correspon a la del títol (Puigdemont). No és el primer llibre en què Carles Puigdemont recorre a aquesta fórmula. La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa, un llibre anterior, escrit també des de l'exili i publicat el setembre del 2018, era construït a partir d’una sèrie d’entrevistes amb el periodista belga Olivier Mouton. Tal com vaig comentar aquí mateix, Puigdemont hi plantejava Catalunya com el revulsiu democràtic que necessita Europa.

Puigdemont a la fotografia: "Tot això és molt dur i complicat, però cal persistir i no caure en el desànim perquè acabarem lliures"

Des del punt de vista editorial, lògicament, el protagonista ha de ser Puigdemont, el nom del qual figura en primer terme amb grans lletres majúscules i amb una gran fotografia on el president esguarda la càmera amb un mig somriure fent cara de circumstàncies. És una imatge molt ben triada, captada de forma espontània entre un grup de gent, on el president ens interpel·la amb complicitat com dient: "Tot això és molt dur i complicat, però cal persistir i no caure en el desànim perquè acabarem lliures". La imatge, probablement presa en els primers dies d'arribar a Brussel·les, conté un rerefons que no amaga les dificultats del president en emprendre el camí de l'exili.

La parella Puigdemont-Xirgo compta amb il·lustres precedents literaris, com Johnson-Boswell o bé Goethe-Eckermann

El dubte és quant de Xirgo hi ha en els pensaments de Puigdemont. En el llibre aquesta qüestió “se salva” amb un ús intensiu de les cometes, si bé es combina tant l'estil directe com l'indirecte, més explicatiu, amb to de crònica periodística. També hi ha alguns textos originals, com ara alguns discursos rellevants del president, i fins i tot d'autoria d'altri, com, per exemple, alguns missatges del president Urkullu i de l'empresari Joaquim Coello, uns escrits en castellà de l'advocat Gonzalo Boye, el qual sabem que guanyarà pes al segon volum; etc. La parella Puigdemont-Xirgo compta amb il·lustres precedents literaris, com ara la Vida de Samuel Johnson contada pel seu inseparable James Boswell o bé Converses amb Goethe en els darrers anys de la seva vida de Johann Peter Eckermann, secretari del gran poeta alemany. La crítica ha apreciat de Boswell la seva minuciositat a l'hora d'anotar tot el que feia i deia el Dr. Johnson en qualsevol moment; d'Eckermann, especialment, es valora l'oportunitat d'oferir un retrat de Goethe en un entorn familiar i distès. Alguna cosa de tot això hi ha a M'explico, però Xirgo no és tan minuciós i els espais d'intimitat de Puigdemont apareixen discretament entelats. Com a lectors, demanaríem més, no pas més pàgines, que n'hi ha moltes, sinó més varietat temàtica i profunditat explicativa.

Sorprèn que el llibre gairebé no faci referència a les massives mobilitzacions dels dos onzes de setembre
 
El llibre està estructurat com a dietari d'un període que cobreix gairebé dos anys, entre gener del 2016 i desembre de 2017, si bé no hi ha entrades per a tots els dies de l'any. Predominen els dies laborables i s'elideixen força els caps de setmana. Els textos presenten una gran subjectivitat, cosa que és del tot lògica en una obra com aquesta. Ara bé, sorprèn que gairebé passen per alt, per exemple, esdeveniments de gran ressò públic, com les massives mobilitzacions dels dos onzes de setembre. Tan sols incorpora una breu referència a la participació en la manifestació de Salt l'any 2016; el de l'any 2017 no compta amb cap entrada específica. Certament, malgrat la seva extensió, el llibre no és una crònica exhaustiva de tots els esdeveniments succeïts al nostre país durant el període, sinó una aportació des de la posició prominent de president. D'altra banda, el llibre publicat conté diverses supressions de noms i d'alguns fragments de text, que hi apareixen ratllats amb blocs de tinta negra, com si haguessin estat censurats. Aquest aspecte no s'ha de dramatitzar exageradament, ja que, més enllà del mal efecte de trobar text guixat d'aquesta manera, no altera essencialment la comprensió de l'extens conjunt de les 677 pàgines. En canvi, sí que cal lamentar que no s’hagi inclòs un índex de noms propis, que hauria resultat de gran utilitat.
 
En les 180 pàgines finals el relat incrementa molt el ritme i la precipitació d'esdeveniments li confereixen un to trepidant. Sembla un llibre diferent

Podem dividir el llibre en dues o tres parts, clarament diferenciades. La part nuclear del llibre, que correspon a les primeres 480 pàgines i abasta fins a l'1 d'octubre de 2017, resulta força repetitiva, fins i tot, monòtona, ja que se centra en els envitricolls que van aparellats a la vida política catalana i a l'activitat del dia a dia de president. No hi ha gaire elements de contrapunt que diversifiquin o amplifiquin la perspectiva. En la segona part del llibre, les 180 pàgines restants, en canvi, el relat incrementa molt el ritme i la precipitació d'esdeveniments li confereixen un to trepidant. Sembla un llibre diferent. Aquest to encara augmenta més d'intensitat en les 80 darreres pàgines, que corresponen cronològicament als fets a partir del 27 d'octubre de 2017 fins a principis de desembre i contenen gran diversitat d'elements com els següents: la confusió dels inicis de la marxa a l'exili; la diversitat de posicions polítiques i personals sobre el que calia fer (la clarividència de Clara Ponsatí i la determinació de Toni Comín adquireixen un protagonisme notable); les dificultats dels primers moments a l'exili (la precarietat de condicions de la primera roda de premsa des de Brussel·les); l'aparició de nous personatges cridats a tenir un paper significatiu en períodes posteriors (la figura de l'advocat Boye; l'amic Jami Matamala; el jove Aleix Sarri, el pis del qual a Brussel·les esdevé una mena de "primera seu del govern a l'exili", etc.). Aquest mes de setembre es publica un nou volum que descriu els fets que han de venir a continuació, amb el títol M'explico. La lluita a l'exili. Si manté el ritme de les pàgines finals del primer, aquest segon llibre promet ser una lectura apassionant.

No és un llibre més sobre el procés d'independència de Catalunya ni tampoc un text confegit improvisadament amb voluntat personalista
 
Sens dubte, M'explico. De la investidura a l'exili és un llibre important, ple d'informació rellevant sobre la nostra història recent. No és un llibre més sobre el procés d'independència de Catalunya ni tampoc un text confegit improvisadament amb voluntat personalista o fins electorals, sinó un document de primera mà escrit/inspirat per un protagonista molt destacat d'aquesta etapa. És útil per a entendre moltes coses d'un període decisiu, durant el qual més de dos milions de persones van participar en la mobilització democràtica més gran a l'Europa del segle XXI. En tot cas, i ara sí que parlo de la substància, nosaltres esperem que aviat algú pugui escriure el llibre en què aquest procés d'independència culmina amb l'assoliment de la llibertat del nostre país.
 
Pere Torra
  • Carles Puigdemont (amb Xevi Xirgo). M'explico. De la investidura a l'exili. Barcelona: La Campana, 2020.
  • Publicat a La Veu, núm. 103, setembre del 2020.


Cap comentari:

Publica un comentari