dimecres, 23 de maig del 2012

L’ombra de l’eunuc o quan el pes del passat condiciona el present (i 4)

“En Miquel i en Simó es van mirar a l’ànima: -I ara què en faig, de la meva vida?”

Un mecanisme que la novel·la utilitza molt sovint i amb gran eficàcia narrativa és la barreja de l’estil directe i indirecte i el pas de la tercera a la primera persona i viceversa. La narració en 3a persona cedeix lloc a la 1a persona sense solució de continuïtat (i fins que el lector no s’hi acostuma, li genera gran perplexitat) i pot tornar a la 3a persona seguidament. Cabré ho fa explícit en el seu text de reflexió sobre literatura parlant d’aquesta novel·la:
I m’imaginava l’entelèquia del narrador amb un zoom, aproximant-se i fugint del món narrat. Era allò: aquesta mobilitat li donava un to relativista que m’agradava i una certa aspror de dissonància gramatical molt afí a l’estètica musical bergiana (vegeu Jaume CABRÉ, El sentit de la ficció, Proa, Barcelona, 2010 [1999], p. 103).
L’esment del zoom que fa Cabré remet a la tècnica cinematogràfica. A més, cedint la veu als personatges mateixos, s’aconsegueix un efecte de comicitat i alhora de distanciament amb el lector de finals de segle XX i principis del segle XXI, allò que l’autor anomena “to relativista”. Per exemple, resulta difícil al lector identificar-se amb els posicionaments de Gensana i el seus companys del grup d’acció armada per la seva exagerada ortodòxia marxista i el seu dogmatisme, que deriven d’un estricte programa de formació (incloent un ensinistrament paramilitar a Beirut) que a la novel·la és comparat a un adoctrinament religiós.
Marx, Engels, Rosa Luxemburg, Londres, Alemanya, menxevics, bolxevics, les tesis d’abril, el retrocés objectiu del govern provisional de Kerenski, la Revolució, Lenin, Trotski, l’Exèrcit Roig, Stalin, el Palau d’Hivern, i van assistir, commoguts, a projeccions clandestines en setze mil·límetres d’Octubre, Ivan el Terrible i El cuirassat Potemkin, com un perllongament de luxe de les classes normals de catequesi. (84)
Així mateix, la novel·la utilitza altres diversos mecanismes per aconseguir el distanciament respecte els fets narrats, d’entre els quals cal destacar un acurat treball de llenguatge. Un altre dels instruments emprats consisteix a posar als personatges un nom caricaturesc descriptiu de les accions que està realitzant el personatge mateix, marcant-ho deliberadament amb lletres majúscules. Això resulta més abundant en el protagonista, per al qual hem recollit seixanta-set denominacions diferents, algunes de les quals es van repetint (vegeu-ne la llista completa al final d’aquest apartat, amb esment del número de pàgina corresponent). En alguna ocasió, Cabré ho porta a l’extrem, quan fa intervenir alhora dues denominacions d’un mateix personatge. Aquest és el cas, per exemple, del moment en què el partit de Gensana, arran de la mort del dictador, decideix abandonar la clandestinitat i dissoldre’s dins del PSUC. La lluita interna entre en Miquel i l’ex-camarada Simó queda reflectida de manera expressa: “En Miquel i en Simó es van mirar a l’ànima: -I ara què en faig, de la meva vida?” (188).

Els 67 noms de Miquel Gensana

  • Miquel II Gensana l’Indecís (35, 101, 305)
  • Miquel II Gensana el Meditador (39)
  • Michaelus Saecundus, O.S.B. (39)
  • Michaelus (40)
  • L’ex-missioner Miquel (41)
  • Miquel el Cagadubtes (43)
  • Miquel II Gensana l’Intel·lectual (59)
  • Miquel II Gensana l’Escollit (63)
  • Miquel Che Gensana (64, 94, 117, 237)
  • Miquel II Gensana el Receptiu (81)
  • Miquel Marlowe Gensana (83)
  • Miquel II Gensana el Catecumen (84)
  • Miquel Gensana el Comunista d’Origen Cristià (84)
  • Miquel el Miop Metafísic (89)
  • Miquel Martí l’Humà Gensana (94)
  • Simó el Proscrit (107)
  • Simó I l’Obrer (108)
  • Simó El Desclassat (112)
  • Simó ex-Miquel (113)
  • Simó, el Lector Revolucionari (114)
  • Miquel II Gensana l’Aprenent Etern (115)
  • Miquel II Gensana el Desinformat (130)
  • Miquel Robin Hood II Gensana (136, 188)
  • Miquel II Gensana el Nebot-Nét (138)
  • Miquel II Gensana el Goril·la (175)
  • Miquel II Gensana l’Alliberat de Tota Càrrega Feixuga Excepte de la del Record (189)
  • Miquel II Gensana el Fill Pròdig (191)
  • Miquel Darwin Gensana (223)
  • Miquel Gensana el Separat de Nou (227)
  • Miquel Gensana el Separat de Fa Ja Força Temps (228)
  • Miquel II Gensana el Caparres (233)
  • Miquel Gensana Guerrer Que Reposa (238)
  • Miquel el Desorientat (239)
  • Miquel, el Teòric Radical (242)
  • Miquel II Gensana el Cast (244, 322)
  • Miquel Bocuse (244)
  • Simó I Stanley (246)
  • Michel Le Voyeur (247)
  • Miquel el Graponer (249)
  • Miquel Sigmundfreud (249)
  • Miquel II Gensana el Somiatruites (258)
  • Miquel el Progre (278)
  • Miquel II Gensana el Mutilat (297)
  • Miquel II Gensana l’Escoltador de la Gran Història de la Família i Guardador dels Seus Secrets (307)
  • Miquel II Gensana l’Usurpador (315)
  • Miquel II Gensana el Sense Terra (327)
  • Miquel Otello Gensana (333)
  • Miquel II Gensana el Desorientat (336)
  • Miquel II l’Estafador Improvisador, Redactor de Revista Miraculosament Convertit en Entrevistador d’una Secció Inexistent Gensana (341)
  • Miquel el Cardiòpata (346)
  • Miquel II Gensana el Lector de les Memòries de l’Oncle (353)
  • Miquel II Gensana, Entrador de Temples (357)
  • El Gran Envejós (368)
  • Miquel el Mut (384)
  • Miquel II Gensana, l’Inventor de Realitats (400)
  • Simó, l’Apòstol dels Gentils (400)
  • Simó l’Apòstata (401)
  • Miquel Penèlope Gensana (412)
  • Miquel el Descontent (412)
  • Simó, fill de Pere el Fugitiu (418)
  • Miquel Botxí Gensana (418)
  • Miquel, Simó, Clara I el Neòfit, l’Apòstata (422)
  • Miquel II Gensana Poca Vista (423)
  • Miquel II Gensana el Desestabilitzador (427)
  • Miquel, Simó, Clara (444)
  • Simó Pere (451)
  • Miquel II Gensana, el Cul-de-sac, o l’Atzucac, o el Final d’Època o el Culdarrel


A tall de conclusió

Al final de tot, la novel·la deixa al lector un regust familiar perquè, al capdavall, és la condició humana allò que hi queda molt ben dibuixat. Les coses són així i la vida pot anar perfectament de la manera com els va a Maurici i a Miquel. Tots dos emprenen les seves rebel·lions personals i alhora col·lectives, tots dos obtenen els seus petits èxits i els seus fracassos potser més sonats i descrits més exhaustivament atès que resulten més adequats per a fer-ne literatura. En qualsevol cas, el balanç global mostra que no estem davant d’uns éssers inversemblants i ridículs, sinó de personatges als quals podem sentir relativament propers. 

Simona Škrabec, a més, identifica la solitud i l’aïllament de l’individu com un element decisiu que caracteritza en Miquel:
Contínuament enamorat fins a les orelles, perdut, sense cap objectiu clar, en Miquel simplement viu. I quan un bon matí rep la trucada d’un botxí venjatiu que coneix el seu crim, en Miquel es gira, però cap llibre dels prestatges es mou per ajudar-lo. En aquest home aïllat, que ha de lluitar tot sol amb els propis errors, Cabré aconsegueix articular una clara crítica de l’encegament que les idees poden produir. (vegeu Simona ŠKRABEC, “L’idealisme sota la lupa”, Els Marges, 83, 2007, p. 84).
Tots arrosseguem, d’una manera o altra, el pes del nostre passat, allò que vam fer temps enrere. Tots tenim dubtes sobre si era correcte o reprovable. Tots tenim indecisions a l’hora d’actuar i hem d’encarar-nos-hi tots sols. D’aquesta manera, en aquesta novel·la Cabré aconsegueix retratar uns personatges d’una època i alhora ens retrata també a nosaltres com a éssers humans.

Pere Torra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada